Berlín per a principiants

Per tercer cop, escric per al blog de Kapitel Zwei, aquesta vegada per parlar-vos sobre la ciutat de Berlín, coses que m’han cridat l’atenció d’aquesta encantadora ciutat, ara que ja porto un mes aquí, i que crec que us serviran per a quan vingueu a fer el curs d’alemany. Ja us vaig comentar que no era el mateix venir com a turista que venir-hi a viure, afirmació de la qual cada vegada estic més convençut. Viure una temporada llarga en una lloc canvia la perspectiva de les coses i et fa veure detalls que com a turista no veus.

Per començar, la cosa que més em crida l’atenció són les obres, vagis on vagis hi ha obres.  Berlín és una ciutat en plena reconstrucció. Tot i que ja han passat 27 anys des de la reunificació, la ciutat encara pateix les conseqüències de la divisió i del règim de la RDA, i es segueixen notant les diferències urbanístiques entre la part oriental i la part occidental de la ciutat. L’avinguda Unter den Linden, al centre de Berlín, on hi havia la majoria d’edificis històrics, va quedar en la zona soviètica, i el règim socialista no va ser gaire compassiu amb el patrimoni, al considerar-lo un mal record del passat. Aprofitant la destrucció que havia sofert la ciutat, va optar per enderrocar-ne la major part i substituir-lo per edificis d’estètica socialista. Després de la reunificació, es va iniciar un procés de reconstrucció, d’acord amb el seu aspecte anterior a la guerra, des de la porta de Brandemburg fins a l’Alexanderplatz. Quan sortiu de Kapitel Zwei, o quan hi aneu de camí, veureu que les obres estan en ple auge, i es calcula que no serà fins a l’any 2020 que no estaran enllestides les que queden: La reconstrucció del Palau Reial i l’acadèmia d’Arquitectura, la reforma de l’Òpera i de l’illa dels Museus i la finalització de la línia de Metro que travessa tot el centre.

Berlín és una ciutat inacabada, en perpètua transformació. La provisionalitat permanent, ja forma part de la seva naturalesa, del seu encant. Quan vaig visitar Berlín per primera vegada em va sorprendre la quantitat d’obres que hi havia per tot arreu. Tres anys després, n’he trobat encara més. Aquest serà un bon motiu que sempre tindreu per tornar a Berlín, veure com va canviant la ciutat amb el temps.

Una altra cosa que m’ha sorprès és el transport públic. A Berlín no hi ha barreres físiques per controlar el pagament del bitllet, pots passar directament sense cap impediment, tant al metro com al tren. El bus és un cas apart. A Barcelona estem acostumats a pujar a l’autocar per la porta de davant i sortir per les del darrere, però a Berlín, un pot pujar i baixar al bus per on vulgui, amb el caos que això suposa…

A diferència de Barcelona, aquí el transport públic és més car. La majoria d’usuaris fan servir abonaments, setmanals, mensuals o anuals, perquè no, no existeix la targeta T-10, que la compres i l’utilitzes quan vols. A Berlín, o l’abonament o el bitllet senzill, que costa 2,70 euros. Ah, tot i que no hi hagin barreres al transport, el que sí que hi ha, són revisors i molts, així que no contempleu l’opció de no pagar el bitllet, us sortirà bastant cara. M’he trobat més revisors a Berlín en un mes, que a Barcelona en un any. I no, no els veus venir, van en roba de carrer i apareixen de sobte. I no estan per tonteries. Així que ja sabeu, o pagar el bitllet o agafar la bici.

La bicicleta és un element omnipresent a Berlín. Moure’s en bicicleta per la capital alemanya és molt freqüent. La moto, a diferència de Barcelona, és molt menys popular. Per als desplaçaments curts, per anar a l’escola d’alemany per exemple, s’utilitza a bicicleta i la ciutat de Berlín té carril bici a la majoria de carrers, perquè a diferència de Barcelona, la bicicleta s’ha fet servir des de fa molts anys. Els carrils bici, quan estan a sobre de la vorera solen ser de color vermell i no tenen separació, i és molt fàcil quan vas caminant distret posar-hi els peus a sobre sense adonar-te’n. Però tranquils, la reacció del ciclistes quan envaeixes el seu espai sol ser mesurada i proporcionada, s’aturaran a avisar-te de forma educada que sisplau no trepitgis el carril bici. No, espereu, aquesta situació és al món ideal, al món real, si t’aproximes perillosament al carril bici, deu metres abans els ciclistes ja et començar a tocar el timbre, com si us fos un tren que t’està a punt d’aixafar, i quan passin pel vostre costat, us dedicaran unes paraules, que degut al meu nivell d’alemany encara no puc entendre, però per les seves cares, dedueixo que no són pas floretes…Però tranquils, al cap d’una setmana, de forma inconscient ja no us aproximareu al carril bici, sense adonar-vos, ja caminareu lluny de la part vermella de la vorera.

Una altra cosa que m’ha cridat més l’atenció és el tema de les escombraries, de fet, de les no escombraries. Al principi, quan arribes, busques els contenidors d’escombraries pel carrer i no n’hi ha per cap lloc, i penses, on tiren la brossa aquesta gent? La cremen a l’estufa de casa? Però de seguida veus que tenen els contenidors tancats al pati dels edificis, cada edifici té els seus contenidors particulars, amb el contenidor per a cada tipus de residu per a separar-los religiosament. Segons diuen, els alemanys són els campions mundials del reciclatge, i potser un dels motius és que resulta molt més còmode separar els residus quan només els has de baixar al pati de casa, que quan els has de carregar pel carrer buscant el seu contenidor.

Un altre motiu que ajuda al reciclatge és el Pfand, una espècie de fiança d’entre 10 i 25 cèntims que pagues per cada ampolla i llauna que compres, i que se’t retorna en forma de descompte en la teva pròxima compra., després de deixar-les en una màquina de recollida que hi ha en cada supermercat. He de reconèixer que és un sistema força enginyós a l’hora d’afavorir el reciclatge, ja que et fa recordar sempre de retornar l’envàs o com a mínim, després d’acabar d’utilitzar-lo, si et fa mandra carregar-lo si estàs fora de casa, deixar-lo per a que algú el pugui recollir i portar-lo a la botiga.

I per últim, un apunt sobre el clima. Berlín té un clima continental Que vull dir amb això? Que sí, a l’hivern fa molt fred i a l’estiu fa molta calor. Crec que les estacions intermèdies, tardor i primavera no existeixen, passem directament de l’hivern a l’estiu. Un dia la temperatura pot ser de 10 graus i ploure i al dia següent de 30 graus amb un sol espatarrant. I no us confieu, a Barcelona a l’estiu fa molta calor, però a Berlín també. Però tranquils, encara que no hi hagi platja, després del curs d’alemany, sempre es pot anar a alguns dels llacs de les afores, prendre’s un bany i beure una cervesa per refrescar-nos. L’estiu a Berlín pot ser igual de divertit que a Barcelona.

De moment, fins aquí les meves experiències a Berlín. Espero que us hagin servit per decidir-vos a venir a viure una temporada a la capital alemanya i perquè no a estudiar alemany. Viure a l’estranger sempre serveix per enriquir la nostra experiència vital, conèixer gent diferent i fer-nos millors persones. Berlín és un bon lloc per a fer-ho.