Menjant a Berlín

Per segona vegada, torno a escriure per al blog de Kapitel Zwei,  aquesta vegada per explicar-vos els detalls de la cosa que més preocupa a la gent que estem acostumats a la dieta mediterrània quan viatja a Alemanya…. No, no és pas el fred ni tampoc la llengua alemanya, parlo del menjar. Però tranquils, aquest article no té pas l’objectiu de treure-us les ganes de venir a viure a Berlín, sinó tot el contrari, donar-vos uns quants consells que us ajudaran a adaptar-vos a les vicissituds de la cuina germànica.

Aquesta és la meva tercera setmana a Berlín, i ja estic en condicions de donar-vos unes quantes pinzellades sobre com funciona el tema culinari a Alemanya. La primera notícia, és la més dura, per això la dic de seguida : Oblideu menjar tal com si estéssiu a casa, això és la primera cosa que us heu de mentalitzar, abans de pujar a l’avió fins i tot. No ho dic perquè el menjar alemany sigui dolent, sinó perquè com a casa nostra no es menja enlloc, en això tenim avantatge els mediterranis.

Menjar fora de casa, al carrer, és molt freqüent a Berlín. El llocs de menjar ambulant són molt freqüents, de fet al voltant de Kapitel Zwei, per Alexanderplatz, n’hi ha a cabassades, aquí s’anomenen Kiosk , que no són res més que petits casetes on es prepara el menjar al moment. Els més populars, i la majoria de vosaltres segur que ja els coneixeu són els Currywurst, la popular salsitxa rostida amb curri i quetxup o mostassa, acompanyada de patates fregides. Les varietats de salsitxes, a Alemanya, diria que són infinites. Nosaltres a totes les salsitxes cuites els diem salsitxa de Frankfurt, però aquí, cada regió té les seves especialitats de salsitxa particular. Apart de les salsitxes, als llocs ambulants podem trobar també menjar asiàtic, com fideus, menjar italià, i els ja universals Kebab i Falafel per exemple. Els restaurants Fast-Food no estan tan estesos perquè els Kiosk ja fan la funció de servir menjar ràpid i econòmic. Menjar al carrer és bastant popular i bastant econòmic, sobretot quan no hi ha temps de preparar el menjar o d’anar a casa i tens gana, una Salsitxa amb patates al sortir del curs d’alemany és sempre una bona opció, però sense abusar-ne cada dia.

Respecte al preu del menjar, no diria que resulti molt més car que a casa nostra, potser lleugerament, però tampoc una exageració. Alguns productes, com la llet, resulten més barats, altres com la carn envasada potser lleugerament més cars, i la fruita i verdura, pràcticament igual, cèntim amunt, cèntim avall. He de dir que la majoria de fruita i verdura l’importen d’Espanya, o sigui que al final serà com si mengéssim de casa, encara que tots sabem que el menjar de casa nostra té aquell punt més gustós.

Una altra cosa que em resulta curiosa és la relativa poca varietat de supermercats. M’esperava molts més, tal com tenim nosaltres, però no crec haver-ne vist més de 6 o 7 diferents. N’hi ha bàsicament dos tipus, els supermercats de descompte, que alguns ja coneixem, com el Lidl, l’Aldi, el Netto i algun més, on poden trobar el menjar més econòmic, però amb menys varietat de productes. Són molt útils per a fer la compra del dia a dia i n’hi ha bastants a cada barri. I després hi ha els supermercats estàndard, menys nombrosos, com el Kaiser’s i l’Edeka, on potser on els preus són uns cèntims més elevats, però hi ha molta més varietat de productes i productes frescos com carn, verdures, més varietat de marques. Això si, que no us passi com a mi, no espereu trobar carnisseries, ni peixateries, ni fruiteries. Aquest tipus de botiga és genuí de casa nostra i aquí no existeix. Tampoc hi ha un mercat com el que estem acostumats nosaltres, un edifici on trobar concentrat tot el que busquem. Aquí els mercats són ambulants i es fan a algunes places públiques determinats dies de la setmana.

La primera cosa que em va sorprendre al entrar al súper per primera vegada va ser la quantitat de tipus d’aigua. N’hi ha molts, i a tots posa a l’etiqueta aigua mineral Mineralwasser, però no us confieu, a Alemanya a l’aigua en gas li diuen aigua mineral, i n’hi ha de diversos tipus : En poc gas, en molt de gas, en sabor a llimona, a poma. I finalment en un racó hi ha l’aigua sense gas a seques, Still Wasser, que és el que nosaltres en diem l’aigua mineral. Aquesta diria que és la menys comuna i la menys popular, però també n’hi ha. Potser és degut al fet a que a Berlín, l’aigua de l’aixeta és potable i apta per al consum, no té gust de clor com a casa nostra. Personalment, ja m’he oblidat d’anar al súper i carregar garrafes d’aigua, bec directament de l’aixeta. I encara que volgués, al supermercat tampoc hi ha garrafes d’aigua.

Encara que Lidl i l’Aldi existeixen també a casa nostra, no espereu trobar necessàriament el mateix tipus de productes que a l’Lidl de  Barcelona. He trobat a faltar especialment el bric de sopa preparada, i també conserves de llegums, tampoc n’hi ha excessiva varietat, així com marisc o conserves de peix, d’això si que us he de dir que aquí escassegen una mica. Però en canvi si al principi encara no us atreviu amb la cuina alemanya, si que podreu trobar molta varietat de plats ja preparats, encara no us recomano que en mengeu cada dia tampoc.

El que està molt més estès que a casa nostra és el menjar biològic i la cultura vegetariana i vegana. A tot arreu i a tots els supermercats hi ha la corresponent secció de cada tipus de menjar amb les varietat biològiques i ecològiques, amb bastant d’èxit s’ha de dir. Els alemanys encara que sembli que només mengin patates i salsitxes, també els agrada mantenir una dieta saludable. Sembla mentida, però fins al més remot lloc de menjar ambulant tenen la seva secció per a vegetarians o vegans, amb el mateix tipus de menjar, però lògicament sense ingredients d’origen animal.  Si no us importa gastar uns euros de més, i us voleu apuntar-vos a la corrent del menjar saludable, hi ha força botigues especialitzades en menjar Bio. No, no espereu que només hi haurà menjar a base d’hortalisses, a mi em va sorprendre que es pot seguir una dieta Bio menjant de tot, però de tot, pastes, dolços, carn, peix. Com ja sabeu, Berlín és una ciutat d’avantguardes culturals, i el fast-food ja es tornava massa Mainstream. Bé, espero que aquestes quatre pinzellades us hagin servit per desmuntar els clixés sobre que a Alemanya no és possible dur una dieta saludable i perquè no, tan bona com la de casa nostra. Simplement es qüestió de buscar una mica i qui sap, fins i tot podeu tornar després de la vostra estada a Berlín com a vegetarians.